Història

Tarragona històricament ha esdevingut una ciutat procliu a la pràctica de l'esport doncs l'any 1878 ja es va inaugurar el Club Nàutic el primer de tot l'estat; l'any 1886 es va crear el Club Gimnàstic, el club poliesportiu espanyol més antic. El futbol trigaria uns anys més a treure el nas a Tarragona, per darrere del Frontó i el ciclisme. El primer partit de futbol celebrat a la ciutat data del 10 de març de 1901 al velòdrom existent a la plaça del Progrés (actual Corsini) entre els times (així es coneixia als equips) Associació de Football Tarragona (que vuit anys després es federaria com Tarragona FC) i el Sporting Football Intrèpid de Barcelona que va acabar en un 2-5 pels visitants.

Per cert el Tarragona FC (encara sense federar) el 17 de març de l’any 1901 participa en la II Copa Macaya (una mena de Campionat de Catalunya) disputant sis partits, organitzat per la Federació Catalana de Futbol per commemorar el seu primer aniversari.

Aquests foren els resultats:
FC Barcelona – Tarragona FC 2-0
Hispania SD – Tarragona FC 6-0
Tarragona FC – SD Franco Española (No es presenta el rival)
Tarragona FC – FC Barcelona 0-18 (Màxima golejada del FCB com a rival)
Tarragona FC – Hispania SD 0-2
SD Franco Española – Tarragona FC 0-0

Aquesta diferència entre els equips de Barcelona i els tarragonins va fer que les ganes de competir es refredessin força i van optar per jugar amistosos amb equips de les
Alguns dels rivals amb els quals es va enfrontar el Tarragona FC en aquells anys de futbol incipient, romàntic i sobretot molt improvisat foren: Catalunya Atlètic, Universal CF, Hispania CE, Tarraco SC, El Pedal SD i Stadium de Tarragona; Club Velocipedista, Olimpia FC i FC Helvetia de Reus; Hispania de Valls i CF Riudoms, cap d’aquests era federat.

FUNDACIÓ DEL TARRAGONA FC

Alguns d‘aquests d’equips (Intrèpid, Hispania, Minerva, Olímpic o Stàdium) agafant cert nivell però no arriben a federar-se se suposa que per raons econòmiques o de manca de suport social.
En canvi el que sí que ho faria el gener de 1909 seria el Tarragona FC que es converteix en el primer club de futbol federat de la província de Tarragona. La reunió es va celebrar al recentment obert Bar La Bateria propietat de Joan Nin al número 37 de la Rambla Nova i va comptar amb l’obligat vist i plau del Govern Civil.

El club, es desconeixen els motius, va optar per lluir una samarreta a ratlles amples vermelles i negres, uns pantalons negres i les mitgetes també negres però amb la volta blanca. El primer camp que va utilitzar el flamant club va ser el situat a la plaça del Progrés que hagué de deixar l’any 1911 quan varen començar les obres del mercat.
L’activitat es redueix perquè han d’anar pidolant un terreny fins que l’any 1913 en què disposarien en exclusivitat el camp de l’Esplanada (on ara hi ha l’Auditori del Camp de Mart) de reduïdes dimensions i que avui no seria reglamentari.

Cinc anys després marxarien a un terreny millor condicionat nomenat La Glorieta gràcies a les diligències del president Eduard Martí i Farré i l’Ajuntament presidit per l’alcalde Josep Prat i Prats. Allà disputarien el primer torneig oficial, el campionat Provincial de Segona la temporada 1920/21 i el primer duel amb el Gimnàstic temporada 1922/23, en que van empatar a un gol.

Però com l’activitat futbolística creixia i el Tarragona FC disposava de tres equips (Amateur, Juvenil i Infantil), la nova junta Presidida per Joan Rodríguez amb el suport dels directius Salvador Masset, Josep Maria Ódena, Josep Guinovart, Ramon Boronat, Facund Andreu, Josep Maria Solé, Antón Bargalló i Joan Sendra, decideixen construir un camp nou La Pedrera on ara hi ha la urbanització dels músics.

INAUGURACIÓ CAMP DE LA PEDRERA

El terreny de joc era 98x58, de terra premsada a l'igual que l’Avinguda Catalunya propietat del Gimnàstic. Si hi van instal·lar unes casetes que feien servir de vestidors i els dies de partit baixava un carro tirat per un cavall amb un bocoi d’aigua per poder-se dutxar.

Segons dades publicades al suplement d’esports del diari Tarragona, la capacitat del recinte era de 300 espectadors asseguts i més de 500 drets. El Tarragona FC jugava els seus partits a les 11.30 hores per no coincidir amb el Nàstic que ho feia a partir de les 15.30 les jornades d’hivern. El primer partit oficial es disputar el 20 de gener de 1926, envers el Nàstic perdent 0-4.

L’any 1926 es va arribar un acord amb l’Ateneu Tarraconense i sumant els socis de les dues entitats la xifra s’apropava als 600 (sense contar senyores i nens). També es va utilitzar la seu de l’Ateneu com estatge social creant-se les seccions de Boxa (on va sobresortir Magí Gisbert) i Atletisme (amb Ciro Zavala i Miquel Gàlvez com atletes més destacats que van participar en els campionats de Catalunya. Es van començar a celebrar revetlles, les d’estiu al camp de La Pedrera i les d’hivern (Carnaval i Cap d’Any) a la seu de la Cooperativa Obrera situada al carrer Reding.

 ACTIVITATS CULTURALS

El Tarragona FC va destacar per les seves inquietuds culturals a partir de 1928, creant un premi de poesia nadalenca i un grup teatral que va representar el drama en vers de Don Juan Tenorio de José de Zorrilla i les obres populars catalanes La Creu de la Masia i El Ferré de Tall, interpretades entre d’altres per Carles Vilella, Josep Masset, Antoni Puig, Joan Sangenís i Josep Segalá, socis del Tarragona FC.

L’any 1929 el periodista Josep Moragues amb un grup de joves amb inquietuds literàries va publicar una revista pròpia del club que es deia ‘La Patada’ i que va durar un parell de temporades però de la que malauradament no es conserva cap exemplar. El contingut era donar les cròniques dels partits i entrevistes als futbolistes. Es finançava a través de la publicitat.

Al començament de la dècada dels trenta, el Tarragona FC ja comptava en la seva historia amb jugadors de llarg recorregut al futbol provincial un grapat dels quals arribaria a vestir la samarreta del club rival, el Nàstic. Recordem als noms de Romeu, Gili, Borrás, Inglés, Ton Alujas, Josep Mensa, Llovell, Papet, Antoni Puig, Gandía, Lluis Riera, Antoni Alegret, Coves, Ferraté, Castelló, Wenceslao Maseras, Albert Punsoda, Josep Revert, Josep Lluis Garreta, Carbonell i Francés.
El cas més destacat va estar el d'Antonio Fàbregas Casals (Tarragona 1921- 2000) que va jugar la temporada 1939/40, cinc partits amb el Tarragona FC i després el fitxar al Nàstic traspassant-lo en acabar la competició al RCE Espanyol on romandria durant deu temporades exercint de capità; la temporada 1950/51 retornaria al Nàstic.

TÍTOLS DEL TARRAGONA FC

El Tarragona FC va assolir els següents campionats: Campió de la Copa Tarragona (1926/27; Campió Provincial (1927/28 i 1928/29); Campió Interprovincial (1929/30); Campió Copa Primavera (1930/31), Campió Amateur (1931/32) i Campió Fase de Grups (1934/35). La temporada 1932/33 es va emportar el Campionat Infantil, Trofeu Casa Llanas.
El darrer partit oficial celebrat pel Tarragona FC a casa va ser el 21 de maig de 1936, corresponent a la 2a Categoria Regional contra el Nàstic que acabar amb empat a un gol, anotats per Aviá i Barbará. L’àrbitre fou el senyor Peris. Aquestes foren les alineacions: TARRAGONA FC: Boronat*; Romá, Borrás*, Grácia, Pechs, Domingo*, Llombart, Poldo, Pallarés, Aviá* i Magrinyá*.
GIMNÀSTIC: Alujas*; Bordas*, Recasens, Samá*, Guillemat*, Sabaté, Barbará, Adelantado, Arnau, Vall* i Collado.
(Els asteriscs indiquen els jugadors sortits de la pedrera del Tarragona i que jugarien amb el Nàstic).
Fusió amb el Gimnàstic:
En esclatar la Guerra Civil el regidor d’esports de l’Ajuntament Josep Alomá obliga al Gimnàstic que disposava de poc més de 500 socis i el Tarragona FC que en tenia 195 a fusionar-se sota el nom de CF Casal d’Esport, produint-se una picabaralla pels colors de la samarreta: vermella o a ratlles vermella i negra, finalment decisió salomònica: samarreta blanca i pantalons negres.
Durant els tres anys de guerra el nou equip jugaria un total de trenta i tants partís, alguns a benefici de les vídues i orfes de la batalla de l’Ebre. En les alineacions hi van participar més jugadors del Tarragona que no pas del Gimnàstic.
Rivals en partits amistosos:
El Tarragona FC des de 1928 i fins a l’any 1935 va disputar partits amistosos amb els següents equips: Reus Deportiu, At. Valls, Martinenc, Gràcia, Espanyol (reserva), Gimnàstic de València, Vilafranca, Gavà, Palafrugell, Joventut Republicana (Lleida) i Europa.
Durant uns anys era tradicional la disputa d’un partit amistós el dia de Sant Magí que servia de presentació de l’equip i al descans es rifava una cistella que regalava una casa de queviures de la ciutat. La cota més alta de socis va superar els 300, però desconeixem la temporada.

DESAPARICIONS DEL TARRAGONA FUTBOL CLUB

Acabada la guerra i a causa de les simpaties esquerranes que havia tingut el Tarragona FC, les autoritats franquistes li varen ficar tantes traves, purgues de jugadors i controls que va disputar només la temporada 1939/40 i va renunciar a competir la següent suposant la seva retirada de l’activitat esportiva.
El gran problema en què es va trobar el club fou la manca d’un camp per poder disputar els partits, doncs La Pedrera estava derruït a causa de la guerra i la ciutat només disposava dels camps propietat del club Gimnàstic. Tampoc varen trobar facilitats per fer un nou terreny de joc a la zona del riu Francolí.
L’any 1976 el majorista de fruita Francesc Vives i els exjugadors i directius Jaume Bressó i Ton Alujas varen rescatar el club conservant escut, estatut i colors, apuntant-se al Campionat Provincial de Segona Regional jugant al Roqueral, camp propietat de l’Arquebisbat. Per cert el 19 d’agost, festa de Sant Magí, a les vuit del vespre el Tarragona FC va jugar un partit amistós contra el Reus Deportiu, equip de la Segona B. L’any 1983 el club va tornar a desaparèixer per manca de voluntat del consistori.
L’any 1986 es va produir una nova revifada del club però amb alts i baixos i sense suport popular que fins a la primera dècada del segle XXI, concretament la temporada 2010/11 en què va desaparèixer en part pel sofert pelegrinatge per diferents camps municipals: Roqueral, Cultural Torreforta, La Floresta, Constantí i Camp Clar, a més de disputar diverses temporades a l'antiga Universitat Laboral a l'autovia de Salou.

NOVA ETAPA DEL TARRAGONA FUTBOL CLUB.

Ara la temporada 2017/18 el club com un au fènix ressorgeix de les seves cendres per dedicar-se a treballar amb el futbol base. La idea es recuperar tota la història del club i disposar d’un material gràfic perquè no es perdi la referència històrica del club.

Enric Pujol.

Artícle de la Wikipedia.